vespres....

Als vespres no sé pq em dona per pensar en ell. Avui he batut el meu record de cardio. 15 mins al matí i 25 a la tarda ! Però no deixo de pensar en ell, ja no perquè m'ha deixat, ni el perquè no m'estima... pq en el fons jo sé que he sortit guanyant jo (no penso arrossegar una persona que no té més aspiracions que fumar porros tot el dia i no aixecar el cul de la cadira de l'ordinador). Però ni tant sols vol ser amic meu. Si li he fet alguna cosa, que ho digui. Que sigui valent i ho digui, pq hem estat tres anys que han estat genials i ens ho hem passat molt bé...

Quins collons.... si diu que no vol quedar malament amb mi.... ho està fent de puta mare... a aquest pas el dia que mel trobi o em digui alguna cosa li escupiré a la cara. gent així no la vull a la meva vida ! Cada cop estic més en forma ! Interior i exteriorment ! ;)

Matí !

Em desperto i resulta que el cos no em respòn. Son tals les agulletes que m'he d'aixecar del llit rodolant... però no importa! Estic veient resultats ! i la gent també els veu !

Ell ahir va sortir de festa (amb tot el que això implica...) i segur que no va pensar en mi ni un sol cop... doncs jo vaig fer el mateix ! Em vaig posar a fer les meves coses i no vaig pensar en ell ! Això de l'esport es una marevella !

Avui a correr al mati i a la tarda ! ;)

21/03/13 part 2

Tornem del gym.... i avui sembla k no ha fet tant de efecte com ahir.... només faig k pensar que ell avui surt de festa tant tranquil com si no hagués passat res... el millor de tot es que no em trobi a faltar ni tan sols una mica... ni que em truqui, ni em parli per face, ni re.... almenys una mica d'interès per la seva part em faria saber que almenys vol ser amic meu. Jo ahir ho vaig fer bé, parlant tranquil, en plan colegues, sense cap mena de contacte ni res que li fes pensar que volia tornar amb ell.
Si el que vol es una vida de sortides, porros, i drogues.... jo no el puc seguir com a parella... però almenys com amics...

Només em cal esperar.... fare més abdominals per veure si se'm treuen aquests pensaments del cap i deixen d'amargarme.

21/03/13

Ahir amb prou feines vaig escriure res. Vaig apuntarme al gimnas i em va anar molt bé. A la nit vaig dormir tranquil... A la tarda vam anar al seu pis en plam amigos.... i era ell el que estava distant... Gairebé no parlava, no deia re.... si el vaig fer sentir incòmode o algo... no m'ho va dir.... però més igual...ara mateix només vull perdre la capa de greix que em recobreix la panxa (que s'ha vist reduïda considerablement en aquestes dues setmanes). Si ell vol seguir fumant petes i sortint de festa sense estudiar ni treballar.... em sembla perfecte. Jo no sóc així. Jo tinc objectius... i de festa... també hi sortiré i m'encanta! però arribarà un punt en el que l'adicció que té ja no el deixarà avanár.... pobre noi....

En fi... d'aquí una horeta..... GYM !

plou...

Son les 6 del matí i plou.... no puc sortir a correr... Però tampoc puc tornar a dormir...el trobo a faltar massa amb mi... la seva escalfor al llit, la seva olor, la seva cara mentre dormia, la frase que li deia sempre abans d'anar a dormir...

Solució: faré abdominals fins que no pugui més ! No puc començar el dia aixi !

Resultat 1

He corregut uns 20 mins al matí i uns 10 després de dinar (el cos no em permetia més XD). També he fet uns 80 abdominals i unes 10 flexions (encara estic massa verd). Però crec que dona resultat ! D'aquí a l'estiu aconseguiré el meu objectiu. Escriure aquest diari em va perfecte, tinc una constància de la feina que faig i em serveix per canalitzar tot el que tinc a dins (sumat a l'exercici). Fins i tot pot ser que m'apunti a un gimnàs... cos perfecte, ja vinc !!!

Primer dia

Avui m'he passat el matí pensant en ell. No he pogut prestar atenció a classe, ja que cada pensament em portava a ell. Però no penso deixar que m'afecti. Per contrarrestar aquests pensaments m'he autoimposats unes rutines d'exercici.
A vegades penso: ell s'ho perd, a vegades... perquè? com ha passat això?... No tinc resposta, ell tampoc, i segurament mai la rebré. Almenys la idea de que algun dia se'n penedeixi i s'adoni de com l'he estimat, de com l'estimo, i de la relació tan genial que teníem.

Aquesta tarda vaig al metge, que està a uns 5 km de casa. Penso tornar a casa fent footing. A cremar greix per no pensar !!!!

Diuen....

Diuen que val més estimar i perdre que mai haver estimat. Mentida. Tot és mentida. El mal que suposa una ruptura és massa fort (nota mental: no enamorar-se mai més).

Sóc un noi de 24 anys (25 d'aquí dues setmanes), força somiador, enèrgic i una mica despistat en alguns aspectes. Portava gairebé 3 anys sortint amb un noi, amb el qual havia viscut gairebé dos anys. Tot era perfecte, tot anava rodó... fins que fa una setmana em va dir que ja no m'estimava. Em va caure el món a terra. Aquella persona que ho era tot per a mí... no em vol al seu costat.

No ca dir que he passat la pitjor setmana de la meva vida (amb visites a urgències per ansietat incloses). Però he decidit que prou. Ja n'hi ha prou. Vull recuperar la persona que era, i per això penso fer el que calgui per treure'm del cap aquesta persona.

He decidit que faré esport o algun exercici físic cada cop que pensi en ell o em senti trist (aborreixo l'esport amb totes les meves forçes). Amb aquesta recla autimposada només es pot obtenir un resultat positiu: o bé em poso en forma (que no m'aniria gens malament) o bé l'oblido depressa.

Aquesta matinada ja he començat. He sprtit a correr de 6 a 6:20.... de moment funciona. No he pensat en ell amb tristesa, sinó amb un instint de venjança i de ràbia que només m'empenyien a correr més depressa.

Si algú llegeix això, el que necessito són ànims per continuar cada dia amb l'esport. No soc una persona gaire constant.

Aniré penjant dia a dia els cops que he fet exercici, i en què he pensat quan els feia. També fotografies de mí mateix i la evolució del meu cos. Espero poder refer-me d'aquí a l'estiu.

Benvinguts al meu diari !