Diuen....

Diuen que val més estimar i perdre que mai haver estimat. Mentida. Tot és mentida. El mal que suposa una ruptura és massa fort (nota mental: no enamorar-se mai més).

Sóc un noi de 24 anys (25 d'aquí dues setmanes), força somiador, enèrgic i una mica despistat en alguns aspectes. Portava gairebé 3 anys sortint amb un noi, amb el qual havia viscut gairebé dos anys. Tot era perfecte, tot anava rodó... fins que fa una setmana em va dir que ja no m'estimava. Em va caure el món a terra. Aquella persona que ho era tot per a mí... no em vol al seu costat.

No ca dir que he passat la pitjor setmana de la meva vida (amb visites a urgències per ansietat incloses). Però he decidit que prou. Ja n'hi ha prou. Vull recuperar la persona que era, i per això penso fer el que calgui per treure'm del cap aquesta persona.

He decidit que faré esport o algun exercici físic cada cop que pensi en ell o em senti trist (aborreixo l'esport amb totes les meves forçes). Amb aquesta recla autimposada només es pot obtenir un resultat positiu: o bé em poso en forma (que no m'aniria gens malament) o bé l'oblido depressa.

Aquesta matinada ja he començat. He sprtit a correr de 6 a 6:20.... de moment funciona. No he pensat en ell amb tristesa, sinó amb un instint de venjança i de ràbia que només m'empenyien a correr més depressa.

Si algú llegeix això, el que necessito són ànims per continuar cada dia amb l'esport. No soc una persona gaire constant.

Aniré penjant dia a dia els cops que he fet exercici, i en què he pensat quan els feia. També fotografies de mí mateix i la evolució del meu cos. Espero poder refer-me d'aquí a l'estiu.

Benvinguts al meu diari !