Avui m'he passat el matí pensant en ell. No he pogut prestar atenció a classe, ja que cada pensament em portava a ell. Però no penso deixar que m'afecti. Per contrarrestar aquests pensaments m'he autoimposats unes rutines d'exercici.
A vegades penso: ell s'ho perd, a vegades... perquè? com ha passat això?... No tinc resposta, ell tampoc, i segurament mai la rebré. Almenys la idea de que algun dia se'n penedeixi i s'adoni de com l'he estimat, de com l'estimo, i de la relació tan genial que teníem.
Aquesta tarda vaig al metge, que està a uns 5 km de casa. Penso tornar a casa fent footing. A cremar greix per no pensar !!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada